Molt seriós.
S’aplica, fonamentalment, a les persones que actuen sempre reflexivament, que no actuen a la lleugera sinó que mediten les coses i fan sempre aquelles que consideren més adequades.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Més sério que un plat d’arròs i pegant grans camallades, com si pretenguera soguejar un sotanell de terra pobra, lleument esfondrà els peus descalços per vora mar lo nostre forçut i enamorat Tombatossals.
En la novel·la juvenil El manuscrit Samos, de Julián Arribas, podem llegir:
La xica creuà les cames i, més seriosa que un plat d’arròs, em digué:
–Qüestió lògica, ja t’ho he dit abans.
Pensem en la paella valenciana, en l’arròs amb crosta, en l’arròs amb fesols i naps, en l’arròs a banda o en l’arròs negre. Verdaderament, un bon plat d’arròs és una cosa molt seriosa per a un valencià.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada sèrio, sèria, trobem:
Més sèrio que una peça de sis (Empordà), o que un plat d’arròs (Cast.), o que el Pare Bestard (Mall.), o que un dobler d’espícies (Men.): es diu familiarment i humorísticament d’una persona d’aspecte molt seriós.
NOTA: Els valencians emprem sempre sério i els seus derivats seriet, seriot, serietat, etc. La forma normativa seriós l’usem només en el llenguatge escrit i en els registres més formals.