Molt seriós.
En el llibre de records d’infantesa L’ullal, de Martí Domínguez Barberà, podem llegir:
Loliues, la néta del notari, que era una rosquilleta a mig coure i més serioseta que un pernoliar, advertia entre escandalitzada i maternal, de cara a l’engrunsadora:
–¡Pepiqueta!, ¿no veus que estàs amostrant totes les cuixes?
–Tots els xicons corríem on estava Loliues. La neteta de Miquel es feia com una magrana, però no deixava de riure i responia amb adorable tranquil·litat:
–¿Com vols que jo ho puga vore? ¿I saps què et dic? Que el que amostra lo seu no enganya ningú.
–I els xicons tornàvem arrere per empényer-la per l’esquena.
NOTA 1: Els valencians emprem sempre sério i els seus derivats seriet, seriot, serietat, etc. La forma normativa seriós l’usem només en el llenguatge escrit i en els registres més formals.
NOTA 2: Sobre el verb pernoliar, vegeu l’entrada peroliar del llibre El valencià de sempre.