Molt seriós.
S’aplica a les persones que són fredes, distants, reservades, poc comunicatives.
Joaquim Martí i Gadea en el seu llibre Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 233 del 2n volum) escriu:
Els francesos, tan atents, tan fins y correctes en tot lo món…, apenes mos han tret l’arjan donen mitja volta y sense dir sixquera jufa, se les toquen en seguida y se’n van més sérios que un cocot.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, podem llegir:
Més seriós que un cocot, preocupat per aquella situació desconeguda, el primer dia no vaig actuar.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, llegim:
[…] que no hiavía allí nengú que no’s riguera per les bajoques: enseguida es retiraven tots els balladors y balladores, deixantlos á ells á sòles que feren el gasto, més serios que cocots y sense dir jufa, ni fer tan sixquera menció de riures.
A Alcoi és d’ús habitual la paraula cocot i, més encara, el diminutiu cocotet. En el llibre El valencià de sempre incloc la paraula cocotet amb la definició següent:
Pastís de forma semicircular fet d’una massa semblant a la del pa però amb oli, que té la vora crestada, farcit d’un fregit que pot ser de tomaca amb tonyina, de pésols, d’espinacs, de ceba, etc., i cuit al forn. El farcit ha de ser salat, ja que si és dolç s’anomena pastisset.
I pose l’exemple següent, pres de la llengua viva:
La meua dona fa uns cocotets de pésols exquisits.
NOTA 1: Els valencians emprem sempre sério i els seus derivats seriet, seriot, serietat, etc. La forma normativa seriós l’usem només en el llenguatge escrit i en els registres més formals.
NOTA 2: Joaquim Martí i Gadea va publicar la 2a edició del 2n volum de Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella l’any 1918.
NOTA 3: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.