1) En sentit real: molt sec.
2) En sentit figurat, aplicat a una persona: de caràcter aspre, eixut, malagradós.
3) En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, llegim:
[…] alta de talla y més seca qu’un espart, de la que tingué tres giques.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
Molt malament, que ta iaia enganyava el sol de migdia: tenia un geni de mil dimonis i era més seca que l’espart per a tractar amb les filles, i això que érem totes unes cries encara…
Vegeu: