S’aplica a les persones que la saben llarga, que són malfiades, que no és possible enganyar-les.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
El beceroles, al voler clavar l’ullet pel forat del pany, se li’n va eixir el nas. I el ferrer, que era més sabut que la fam, va agafar les tenalles i d’una estirada li’l va arrancar.
NOTA: Alexandre Agulló i Guerra l’arreplega en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.