més runa que en Safra

S’usa per a expressar que en algun lloc hi ha molta brutícia o que una cosa està molt bruta.

En El vol de les papallones, de Maurici Belmonte, podem llegir:

El desgraciat d’Atilano s’havia desbaratat. Portava el monyo escarotat. La barba, rogenca, més poblada que mai. La roba tenia més runa que En Safra.

Però ¿què significa “en Safra”?

1) Tal com ho escriu Maurici Belmonte fa l’efecte que es referix a una persona anomenada Safra. En eixe cas, la paraula en és, evidentment, l’article personal masculí. Trobe molt estrany que en un modisme comparatiu popular valencià aparega l’article personal davant d’un nom, cognom o malnom perquè els valencians actuals no emprem mai els articles personals en la nostra parla quotidiana.

2) Safra podria ser el nom d’un lloc. En eixe cas, la paraula en seria la preposició que ens indica a on es troba el lloc en qüestió. Podria ser, per exemple, la pedania valencianoparlant d’eixe nom que pertany al terme municipal de Villena, al mig de la Vall dels Alforins, al peu de l’Alt de la Safra. Està molt més prop de la Font de la Figuera i de Fontanars dels Alforins que de Villena. En eixe cas la comparança hauria de ser més runa que en la Safra, perquè el nom d’aquest nucli de població és la Safra. A més, ¿hi ha cap motiu per a pensar que eixa població és un lloc brut?

3) També podria referir-se a la població extremenya de Zafra, que els valencianoparlants pronunciem Safra. Tampoc comprenc per quins motius hauriem de pensar que eixa població és especialment bruta.

4) Josep Lluís Navarro, en un missatge enviat a la llista de Taula de Filologia Valenciana el 12 d’agost del 2018, ens informa que ell va sentir en la Safor “em pense que n’ha de caure més que en Safra” amb el significat ‘està a punt de ploure molt’. És evident que, en aquest cas, fa referència a un lloc però ¿a quin lloc?

5) Antigament, a Xàtiva, els vinaters donaven el nom de safra a la safata sobre la qual deixaven el recipient que volien omplir de vi (botella, got, marraixa, etc.) i que es col·locava davall d’on rajava el doll dels bocois. La funció d’eixa safata era arreplegar la poca quantitat de vi que queia fora del recipient. Normalment, eixa safata solia estar sempre bastant bruta. Es veu clar que la paraula safra, amb el significat definit, és una variant formal de safa, amb afegitó d’una r epentètica, com passa amb cartró, alfàbrega, murtra, fresol, etc. En eixe cas la comparança hauria de ser més runa que en la safra (l’article és imprescindible i, a més, la paraula safra s’ha d’escriure en minúscula perquè es tracta d’un nom comú). Aquesta accepció de la paraula safra no l’arreplega el DNV de l’AVL. El DCVB sí que recull la paraula safra amb el significat de ‘safata’, però la localitza únicament en Menorca.

La cosa no la veig gens clara.