S’usa per a expressar que una situació determinada és molt roín, molt difíl, molt problemàtica, molt dura de passar.
En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
La dona i la sogra cosien i repuntaven, ell tallava i embastava i un beneficencieret, més roïn que una sentència, els corria cap a les tendes per galons i fils i demés recadets, o be atiava lo foc a fi de que la sogra no es destorbara per a que l’olla no aturara lo bull.
NOTA: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.