Molt roín. S’aplica a les persones que són malvades.
El novel·lista i gramàtic Enric Valor usa aquest modisme comparatiu en la seua rondalla L’envejós d’Alcalà, però en lloc de roín, escriu dolent, adjectiu que els valencians no usem mai amb el significat de ‘persona inclinada a fer el mal, mala persona’. Per als valencians, dolent significa únicament i exclusivament ‘persona adolorida, que té dolors’.
Escriu Enric Valor:
Abd al-Marduix era un morot més dolent que un trabuc, negre com un perol, greixinós, i més toix que un òbila –aqueixa n’és una altra–, puix que, per més que treballava les seues extenses terres, com que no feia ben fetes les feines, els seus camps no donaven mai una collita que es pogués comparar amb les de les hortes d’Al-Favet.
I en la mateixa rondalla, una miqueta més avant, trobem:
Agafa el camí entre peus, i a Alcalà de la Jovada! Fet un gos rabiós, ell que ja sabem que era més dolent que un trabuc carregat de ferralla, arriba a casa de l’endeví. I havia tardat molt, perquè l’entortillament de les cames no el deixava córrer ni la meitat que abans, quan tenia les cames rectes.
NOTA: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.