més roín que un sacre

Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.

El sacre és un rèptil del suborde dels ofidis, espècie Elaphe scalaris, present en tot el territori valencià. És un animal àgil, esquerp i feréstec, que si el molestem ens mossegarà amb una mossegada forta i potent, però no verinosa. Els exemplars adults són de color terrós clar, amb dues línies longitudinals negres que els recorren tot el dors fins al cap, a on s’enjunten. En canvi els exemplars juvenils són de color més clar i les dues línies dorsals estan unides per unes ratlles transversals, de manera que formen un dibuix que sembla una escala de mà. Per això, l’ofidi en qüestió s’anomena també serp d’escala o colobra escalonada. La part ventral, tant en els adults com en els jóvens, és blanquinosa. Supera normalment el metre de longitud i pot arribar amb facilitat al metre i mig. S’alimenta de cries d’ocell i de micromamífers, especialment ratolins. Com que té un metabolisme molt accelerat, li cal menjar molt sovint i, per consegüent, consumix una gran quantitat de rosegadors, motiu pel qual el podem considerar com un magnífic raticida natural. És, per tant, un animal molt beneficiós per a l’agricultura i cal protegir-lo. No és, doncs, tan roín com diu el modisme comparatiu que ens ocupa, creat per la imaginació dels camperols valencians,

NOTA 1: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.

NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.