Molt roín. S’aplica a les persones que són malvades.
NOTA 1: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.
NOTA 2: Vicent Bataller Grau arreplega aquest modisme comparatiu en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència i ens informa que l’ha sentit a Cerdà.