Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la rondalla La coixeta, dins el llibre Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, recollides per Francesc Gascón, podem llegir:
Total, que l’home, que era més roí que un gat tort, va pensar de tirar la xiqueta al riu i ofegar-la-hi.
En La transició democràtica als Països Catalans, dirigit per Pelai Pagès, trobem:
Pero la cosa no queda així. María Consuelo Reyna, més dolenta que un gat tort, va aprofitar l’ocasió per a entrevistar alguns badocs d’esquerra i fer-los dir “hoc”, és a dir, fer-los entrar en el joc de la dreta de condemnar “el catalanisme” de l’aplec i, de pas, els Premis Octubre.
NOTA 1: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.
NOTA 2: Per a expressar la idea que una cosa o una persona no és bona, els valencians emprem sempre la paraula roín, mentres que els catalans acostumen a usar, per a aquest concepte, la paraula dolent, que torbem en el text del segon exemple. Per als valencians, la paraula dolent significa sempre “afectat per un dolor”, no significa mai “que no és bo”.