1) Referit a una persona: que no és bona en la seua faena, que fa les coses malament o de manera molt deficient.
2) Referit a una cosa: que és de mala qualitat, que es desbarata o es fa malbé amb facilitat.
NOTA 1: Aquest modisme comparatiu fa referència a una cantant i ballarina, de nom artístic la Xata, que durant la guerra civil espanyola (1936-1939) eixia mig nua a ballar i cantar en diversos barracons de fira i teatres ambulants per la zona de València. La gent, i especialment la tropa, es divertia veient i oint l’espectacle que aquella dona els oferia, que era francament roín perquè ho feia molt malament. Recorde haver sentit aquest modisme comparatiu a la ciutat de València durant els anys 40 i 50 del segle XX. Actualment ja fa temps que no el sent.
NOTA 2: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.
NOTA 3: El modisme comparatiu més roín que la Xata l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs. Jo no recorde haver-lo sentit a Alcoi.