Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.
Fa referència a la planta de la família de les papilionàcies, espècie Vicia sativa, que es cultiva com a ferratge i les seues llavors s’empren com a pinso per als coloms.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, podem llegir:
–Sí senyor –contraatacava el vell de nou– ho has endevinat, però segur que ha estat de xamba. I ací, l’única persona que veig mantàfula, i més roïna que la veça, la tinc al davant: passar mitja hora amb tu pesa més que un matrimoni malcasat!
NOTA 1: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.
NOTA 2: El modisme comparatiu més roín que la veça l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.