Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.
En Rondalles del Baix Vinalopó, de Joaquim Gonzàlez i Caturla, podem llegir:
–Ai, aquest xiquet em farà eixir els cabells verds, que és més roín que la tinya, mira quina n’ha feta avui…
Jordi Raül Verdú en el conte Mariola escriu:
Júlia, que era més roïna que la tinya, va falsificar una carta i va fer creure a Emili que l’emperador Tiberi reclamava la seua presència.
En la novel·la juvenil Habitació 502, de Pep Castellano, podem llegir:
–Doncs filla, si vols un consell, no t’acostes a ell! aquest Manel és més viu que la fam, més roí que la tinya i més amarg que la fel. No és de fiar! –Anava amb la nostra filla el dia de… “l’accident” i, nosaltres, sospitem que…
Paco Esteve, en la novel·la Si ha nevat, empra la variant pitjor que la tinya:
El Coces va fabricar llavors un arc i mitja dotzena de fletxes i els va tornar a bescanviar, i el jove Puig es va poder sumar a les hosts que, capitanejades per Cocera, Lo Tigre de Mariola, s’enfrontaren a les hosts rebels de Blai l’Alliberador, i van assaltar el castell Badat per fer-hi una gran mortaldat de maçons, que pel que es deia eren pitjors que la tinya.
No crec que en cap parlar valencià es diga pitjor que la tinya en lloc de més roín que la tinya.
NOTA 1: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.
NOTA 2: El modisme comparatiu més roín que la tinya l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el DNV de l’AVL.