més roín que la tenca en suc (o que la tenca en agost, o que la tenca pudenta)

1) En sentit real s’usen per a expressar que alguna cosa –especialment de menjar o beure– és molt roín.

2) En sentit figurat s’usen per a expressar que una persona és malvada, que té mals sentiments.

Si cerquem la paraula tenca en el DVal trobarem la definició següent: «Actinopterigi de l’orde dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Tinca tinca), amb dos barbetes bucals, pell grossa amb escates xicotetes i de carn molt estimada però amb gust de fang.»

Els redactors del DVal s’han limitat a copiar la definició que apareix en el GDLC canviant ordre per orde, dues per dos, gruixuda per grossa i petites per xicotetes, canvis totalment irrellevants i innecessaris. En canvi no diuen el que és verdaderament important i que haurien d’haver dit: que el peix que apareix en els modismes comparatius que estudiem, molt coneguts i àmpliament usats pels valencians, no és el definit sinó un altre. Joan Fuster ho explica molt bé en el seu llibre L’Albufera de València. Escriu Fuster:

Sembla que allò que nosaltres anomenem tenca no coincideix amb la bèstia que els científics anomenen tenca. ¡Ja passen aquestes coses! “La carpa, impropiamente llamada tenca por el vulgo de la región valenciana...”, escrivia don Lluís Pardo. Servidor forma part d’aquest vulgo. El ciprínid en causa és el Cyprinus carpio, un peix que qualsevol paladar normal considera deplorable, i que els estómacs afortunats no es dignen pair. És a dir: que ningú no es decideix a ingerir-lo, si no és per pura necessitat. “¡És més roín que la tenca en suc!”, solem dir, a la Ribera Baixa. La comparació no demana comentaris. Però quan la fam ordena i mana, tot és bo per a omplir la panxa. A les peixateries de Sollana, de Cullera, de Silla, d’Almussafes, de Sueca, encara hi ha parades on en venen. La tenca fa una mala olor especial i presenta un aspecte dessolat i lívid. Potser no tant com don Vicent Blasco afirmava. De tota manera, resulta poc atractiva, fins i tot abans de tastar-la.

Açò ho va escriure Joan Fuster el mes d’abril de l’any 1970, però el llibre no es va publicar fins a novembre del 1993, vint-i-tres anys i set mesos després d’haver-ho escrit i dèsset mesos després d’haver faltat l’autor.

També ens ho explica Martí Domínguez i Romero en el seu Bestiari. Diu així:

Ningú podrà mai convèncer els pescadors albuferencs que aquells peixots indigestos, escatosos, farcits de tarquim, són en realitat carpes. La carpa, per a ells, és una altra cosa, figura entre els peixos nobles, sobretot aqueixa carpa royal, solemne i robusta, que es pesca als pantans de l’interior valencià. Ara bé, no sé per quin automatisme lingüístic el pescador albuferenc anomena “tenca” el que no es tenca; en realitat, aquest peix (Tinca tinca n’és el nom científic) sols es troba al sud peninsular, i no entra a les terres valencianes. Potser tan sols és una simple vel·leïtat, un fruit de circumstàncies inescrutables; o que la carpa de l’Albufera quan és pescada va tan enfangada, tan plena de tarquim, que recorda el color negrenc de la tenca. O, fins i tot, que algú les comparara en el seu moment a les tenques, en algun tipus de relació d’oprobis insondables: “La carpa albuferenca és més roín que la tenca en suc”. En fi, aneu a saber… Però em fan llàstima totes aqueixes carpes que moren indignament com a tenques. Carpa pudent, d’acord, però carpa!

En l’entrada tenca del DNV de l’AVL tobem dues accepcions. La primera accepció és: «Peix teleosti (Tinca tinca), d’aigua dolça, amb dos barbetes bucals, pell grossa amb escates xicotetes i de carn blanca, però amb moltes espines i gust de fang perquè sol viure en aigües estancades.», definició equivalent a la que trobem en el DVal. La segona accepció remet a carpa1 que definix de la manera següent: «Peix d’aigua dolça (Cyprinus carpio), de color verdós per damunt i groguenc per davall, de boca menuda, amb barbes i sense dents, i de cos comprimit lateralment, recobert d’escates grans i amb una sola aleta dorsal llarga.» També recull el modiame comparatiu més roín que la tenca en suc.

En Cor al nu, de Miquel Adlert Noguerol, podem llegir:

Però tenia por del botiguer, que era més roí que la tenca en suc. Tothom al barri es prestaria a ser el seu espia barata res, i ell era home que no es parava en brosses, i jo podia anar a raure a l’asil municipal i perdre encara més llibertat i no veure durant alguns dies els meus fills que ara m’havien adverat, com mai, que la meua vida, per ells, valia la pena defensar-la.

En la novel·la Ribera, de Josep Lozano, llegim:

Per aquells dies, a unes nebodes meues de lluny, més roïnes que la tenca en agost, els va pegar per vindre a casa a dir-me penjaments i relaixos perquè el mirara mal. Que, qui no pot segar, espigola.

En la novel·la Escacs de mort, d’Eduard Mira, trobem:

Era molt savi i molt, molt vell. Me l’havia presentat De la Cavalleria, que s’acostava de vegades a veure’l i, segons va admetre, a demanar-li consell, per bé que tenia un caràcter més roín que la tenca. Amb tot el que havia viscut no era estrany.

En Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 166 del 2n volum), Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:

Quant á ú el comparen á la tenca, qu’es el peix més ruin qu’es coneix, deu ser més mal que les vèses, que també es una llavor que sols servix pera aliment dels animals; es dir, qu’el sugécte á qui s’aplica el present modisme ha de ser força ruín del tot. ¿Y qué contestarém nosatros á d’aixó? Pues dirém que molt be y tancarém en clau este punt, afegintli la cansó de ordenança siguient:
Ser més ruín que la tenca
es pijor que lo que tiren,
y com ya no hu vòl ningú
al escusat ho refilen.
Qu’es el punt ahon van els materials de cèrta mercancia que per masa sabuda se саlla. Intelligenti раса.

Pel que fa al modisme comparatiu més roín que la tenca en agost, cal aclarir que el mes d’agost és, precisament, un mes inadequat per a menjar peix fresc. La saviesa popular ens diu que en els mesos que no tenen r –maig, juny, juliol i agost– no es deu menjar peix. Es referix, naturalment, a peix fresc, perquè antigament el peix congelat no existia. Si el peix és congelat, això del mes no té gens d’importància.

I pel que fa al modisme comparatiu més roín que la tenca pudenta, s’ha d’aclarir que la tanca de l’Albufera –espècie Cyprinus carpio– diem que és pudenta perquè busca l’aliment en el tarquim, clavant-hi el morro, i, per tant, la carn fa gust de tarquim i té una olor desagradable. Recordem les expressions valencianes fer tenca i fer tenca pudenta que s’usen per a dir que algú ha caigut en un terreny inundat o en una séquia i ha eixit ple de tarquim.