Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
Tant va anar baixant, baixant cap avall, que va arribar a l’infern. Així que va aplegar, va veure bona cosa de xiquets, tots ells més roïns que la fel, uns plorant, altres dins d’una caldera i altres més que els dimonis els pegaven.
La fel és molt roín perquè és molt amarga.
NOTA: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.