més roín que el Xato de Xella

Molt roín. S’aplica a les persones que són molt malvades, a persones sense escrúpols.

Fa referència al roder Agustín Granero Sarrión, conegut com El Xato de Xella, nascut en la població de Xella (la Canal de Navarrés) l’any 1868. El matà a trets la Guàrdia Civil en la partida anomenada “El Salto”, de la població d’Anna, el 19 d’octubre de l’any 1904, després d’haver assassinat diverses persones, entre les quals alguns polítics importants.

Jo, aquest modisme comparatiu, l’he sentit a Alcoi pronunciat sempre més roín que el Xato de Sella. ¿Per quin motiu “Sella” i no “Xella”? Supose que eixe canvi l’han fet els alcoians, simplement, per evitar pronunciar dos prepalatals africades sordes tan propet una de l’altra. L’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra menciona aquest roder en la narració La masera del Romà, dins Històries Casolanes, i es referix a ell com a “El Xato de Setlla”. Aquesta grafia és, senzillament, una hipercorrecció. Manuel Sanchis Guarner, quan va incloure aquesta narració en el llibre De Muntanya i Vora Mar, va canviar “Setlla” per “Setla”. Per voler-ho arreglar, ho va deixar pitjor encara. Quan Vicent Cabanes i jo vàrem corregir el llibre Històries Casolanes, vàrem decidir deixar la grafia “Xato de Sella” que correspon a la manera popular alcoiana de pronunciar el nom d’aquest roder, malgrat que eixa grafia no es correspon amb la realitat històrica. Sella (la Marina Baixa), Setla (la Marina Alta), Setla de Nunyes (el Comtat) i Xella (la Canal de Navarrés) són quatre poblacions valencianes, però de l’únic roder del qual hi ha constància documental és del Xato de Xella, és a dir, del de la Canal de Navarrés.

Joaquim Martí i Gadea dedica a aquest roder una entrada del seu llibre Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 121 del 1r volum). Escriu:

Roder contemporani, dit Agustí Granero Sarrión, que per causa de la novia primer y después per la política local, feu algunes mòrts y fon durant sèt anys el terror de la Canal de Navarrés, perseguit per la Guardia civil en un ventorrillo de la carretera de Llosa de Ranes, va ferir de gravetat á ú dels guardies, y reconcentrá entonces la benemérita el matá en lo Salt d’Agna el 19 d’Octubre de 1905 als 36 anys d’edat. Dediquemli una oració y esta copla:

Jato de Gella li díen
de mal nòm á este roder,
y ademés de jato era nano
y donador de quefer.

Qualis vita, finis ita, conforme la vida, la mòrt. Eixa es una regla gineral que no marra, y per això el que sembra vents cull tempestats, y qui en ganivet mata en éll sòl acabar els seus díes.

El modisme comparatiu està plenament justificat perquè El Xato de Xella era una mala persona, un home sense escrúpols, un autèntic canalla. A més d’un roder, com Josep de la Tona (també conegut com a “Colau de la Tona”), el Tort de Montaverner, el Gatet d’Otos, Palloc, Mitjana, el tio Sales, Pinet, el Mascarat, el Tramusseret de Benirredrà (dit sovint, incorrectament, “de Beniardà”), Jaume el Barbut, Pericàs, el Roget, el Bou de Benimantell, el Campaner de Xàbia, Tomaset de Petrer, el Pansit o Miquel Fullana i, per tant, un lladre i un fora de la llei, el Xato de Xella va ser un assassí a sou. Va matar diverses persones perquè li pagaren per fer-ho. Especialment recordats són els assassinats de Vicente García Laurón, que havia sigut secretari de l’ajuntament de Xella, i de Vicente Martínez Peris, conegut com El Capellà, que era un home molt estimat i molt bona persona i que el Xato va assassinar ignominiosament.