Referit a la cara o a qualsevol altra part del cos d’una persona: d’un color vermell pujat.
Enric Valor, en la rondalla El ferrer de Bèlgida, empra aquest modisme comparatiu, però escriu vermell, no roig:
Ara bé: quan es va posar la cosa malament del tot, fou al caure els xiquets amb una pallola febrosa que se’ls enduia del llit. Els pobrets estaven més vermells que la dacsa rosera, ploricaven, tossien, llagrimejaven i sovint parlaven foradat, de la febre tan alta.
NOTA: La dacsa rosera és la que s’usa per a fer roses. La rosa és el gra de dacsa que, en fregir-lo, esclata produint un esclafit i prenent una forma que recorda una petita rosa blanca. La rosa de dacsa, en valencià, també rep els noms de bomba, borla, bufa, clotxa, confit de dacsa, esclafitó, gallet, monja i xofa. La llengua estàndard usa, majoritàriament, la paraula crispeta, encara que rosa també s’utilitza molt.