S’usa per a expressar que algú parla amb gràcia i abundància de raons.
En la narració curta El Nadal d’un remendó, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
El sogre estava molt pagat d’aquell gendre caigut del cel, que tenia més raons que un duler, i que xarrava pels colzes.
I en la narració curta Lo darrer Betlem, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
L’ànima de la festa nadalenca, del Belem passat, era una beneïda dona, digna de tota lloança, quasi cega, per los anys corbada, eixuta de carns, mes no de cor, que el té tendre i amorosíssim, de paraula persuasiva, ab més raons que un duler, i ab més memòria que un cego, manyosa, i plena de paciència per a ensenyar a tota aquella revoltosa i avalotadora xicalla.
S’usa amb el verb tindre.
NOTA 1: La paraula duler significa ‘pastor llogat per a arreplegar el bestiar de cada casa i vigilar la dula’ i la paraula dula significa ‘ramat constituït per caps de bestiar propietat de diversos veïns que es porten a pasturar junts a la muntanya o a la devesa comunal’. (Definicions copiades del DNV).
NOTA 2: El DNV arreplega tindre més raons que un duler que definix com a ‘parlar amb gràcia i abundància de raons’.