més puta que les gallines

Referit a una dona: molt luxuriosa.

En El bou de foc, de Joan F. Mira, podem llegir:

Jo, quan el vaig veure que anava a entrar a casa amb la nòvia, una que tenia abans d’anar a la mili i que era més puta que les gallines, em vaig amagar a dins de l’armari i vaig tancar amb clau per dins.

En El diari de guerra d’Olga Ros, d’Armand Company, trobem:

Des de hui ja no visc soleta al pis. La tria de la companya ha resultat ben fàcil. Només hi havia una candidata. Ni més ni menys que Morgana la Llavor del diable, una paisana meua. En efecte, eixa que té cara d’angelet però que és més puta que les gallines. Quan l’he vista plantada davant de la porta, poc m’ha faltat perquè sofrira un atac de cor.

En la novel·la Crònica negra, de Juli Alandes, llegim:

–Mala puta… Sempre has sigut més puta que les gallines –va xiuxiuejar sense descans, després d’haver soltat el cos ert, que va caure a terra com un sac.

En la novel·la L’home que odiava la resta del món, de Joan Josep Bestard Capó, podem llegir:

Després d’estar insinuant-se i provocant-lo tot el vespre, na Marta, posant cara de nina bona que no ha trencat mai un plat, li va agafar les mans amb molta suavitat, el va mirar fixament als ulls, i li va dir que trobava que ell era un jove molt agut i molt simpàtic, però, que també trobava que volia anar massa de presa. No devia pensar el mateix la seva amiga, que segons en Vicenç, és més puta que les gallines de Cannà que varen aprendre a nedar per boixar-se als ànecs.

En la novel·la Sempre és demà, de Xavier Benguerel, trobem:

I que la Josefina ja és més puta que les gallines, també ho ignorava?