S’usa per a expressar que alguna cosa es fa en molt poc de temps.
Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 24) escriu:
Com seguixca mes lo ball
d’embrolles y de mamons,
s’acabarà á mochiclons
mes pronte que canta un gall.
En la narració curta Del raval… i en festes, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Les paneres anaven minvant i es buidaven més prompte que canta un gall.
En la rondalla El rei Astoret, d’Enric Valor, llegim:
Margarida tragué, doncs, l’ametla, l’esclafà i es menjà el galló més prompte que canta un gall. El trobà riquíssim!
En la novel·la Fàtima de Berfull, de Vicent Sanchis, trobem:
Àhmad li ho va dir, a la filla. Cosa que va causar certa sorpresa en Nuzha i alegria en Fàtima. A aquesta, però, li faltaren cames per anar a l’instant; després que son pare li ho diguera, més prompte que canta un gall, va anar a veure’l. De manera que, Fàtima, a qui no li cabia el cor al pit, va entrar a la casa.
NOTA: Alexandre Agulló i Guerra recull, en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, la comparança en menos que canta un gall.