Usem aquest modisme comparatiu per a expressar que algú o alguna cosa ens fa molta por.
En novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, podem llegir:
Els dies s’enfugen tan espaiet i tan corrents alhora que el meu cervell comença a no saber distingir entre el que és real i el que m’invente, i em fa més por que una tronada perdre el poc coneixement que encara em queda…
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el DNV que el definix com a: ‘fer molta por’.