Usem aquests modismes comparatius per a expressar que algú o alguna cosa ens fa molta por.
En la novel·la Cubaneta meua, de Manuel Joan i Arinyó i Xesco Guillem, podem llegir:
–Aquesta tia fa més por que una pedregada! Pareix mentida que siga cubana –va manifestar el Guajiro, que havia dissimulat al màxim per tal que ella no li veiera la cara. El Xoto havia fet igual.
En la novel·la L’Hora Zen: Un crim refinat, de Teresa Solana, llegim:
Les idees brillants del meu germà em fan més por que una pedregada perquè tenen la misteriosa propietat de complicar-nos la vida.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, trobem:
–Mira qui parla. Malacostumat a anar a la teua, tu i les teues cabres feu més por que una pedregada en sec –afirmava Salvador, el vell.
En el llibre infantil Plou a bots i barrals, de Mercè Ubach, podem llegir:
La mare els acompanya al llit. No li agrada que els nens tinguin por perquè llavors no dormen. I si no dormen l’endemà estan molt cansats. I això li fa més por que una pedregada seca.
Dimecres 9 de desembre del 2009, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemples els fragments literaris següents:
De La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig:
La nostra opinió pública, gràcies als estímuls populistes que rep, està convençuda que una part del sistema de llibertats no funciona, que cal repensar-lo i posar-lo sota control. I a mi aquest discurs em fa més por que una pedregada.
Del llibre Joaquim Carbó. Setanta anys. Un centenar de títols. Un milió d’exemplars:
En un cas d’aquests, les respostes bones se m’ocorren després, quan el periodista se n’ha anat i he quedat sol a casa, amb cara de ruc, pensant tot el que li hauria pogut dir i que no se m’ha acudit… N’hi ha d’altres que em fan més por que una pedregada: el periodista vol demostrar que és molt més llest i brillant que tu, i intenta posar-te en un compromís burxant-te amb qüestions que tenen més a veure amb la teva intimitat que no pas amb l’ofici, això si no et prepara un parany perquè malparlis dels companys o d’algú relacionat amb la professió.
Aquests modismes comparatius s’usen sempre precedits del verb fer, mai del verb donar. Equivalen a la comparança castellana dar más miedo que un nublado.
NOTA: Pere Ortís en La parla de l’Urgell arreplega fer més por que una pedregada i Francisco Castañer Boronat, en el recull d’expressions alcoianes Bon pilot, bon farinot, arreplega més por que una pedregada en sec.