més por que una fragata de moros

Usem el modisme comparatiu fer més por que una fragata de moros per a expressar que algú o alguna cosa ens fa molta por.

Podem dir, per exemple: «Cada volta que el meu fill agarra el cotxe em pose a tremolar. És molt atrevit i em fa més por que una fragata de moros

L’escriptor benisser Bernat Capó va arreplegar la locució l’any 1981 en la població de Parcent. En el seu llibre Espigolant pel rostoll morisc podem llegir:

Al llarg del segle XVII, especialment a partir de l’expulsió dels moriscs, les incursions es fan freqüents, foren tants els robatoris i les violacions soferts, que des d’aleshores, els parcetins tenen el seu propi refrany: “Fas més por que una fragata de moros”. Perquè sens dubte passarien por, i més d’una vegada s’arribaria al pànic.

Cal aclarir que el modisme comparatiu que estudiem no és exclusiu de Parcent, com pensa Bernat Capó, ja que s’usa (o s’ha usat) pràcticament en tota l’àrea idiomàtica de la nostra llengua. Podem trobar-lo, per exemple, en l’obra d’Àngel Guimerà. Jaume Salvanyà, en un missatge privat que em va enviar el 24 d’agost del 2010, em va informar que sa mare, nascuda a Mataró en els anys quaranta, usava molt el modisme fer més por que una fragata de moros.

Dijous 10 de febrer del 2011, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemples els fragments literaris següents:

De La gent del mas Aulet, de Joaquim Ruyra:

Ell se sentia cohibit davant de la gent, no sabia com posar-se, ni què dir… Preferia que ningú el saludés. Els coneguts, sobretot, li feien més por que una fragata de moros, no per res sinó perquè es creien amb dret a moure conversa. Qualsevol interrogació li semblava malintencionada, en qualsevulga enraonament hi sospitava trampes…

De Causes de l’expulsió dels moriscs, de Pasqual Costa Cholbí:

Geogràficament, les nostres costes afavorien la comunicació marítima amb el nord d’Àfrica, aliada dels turcs, de manera que els pirates les visitaven amb freqüència. Generalment capturaven naus, però si desembarcaven es dedicaven a robar, saquejar, raptar persones per a després vendre-les com esclaus o retindre-les per cobrar rescat. En la segona meitat del segle xvi s’intensificaren les incursions. L’expressió fas més por que una fragata de moros! encara és viva actualment.

Aquest modisme comparatiu s’usa sempre precedit del verb fer.