S’usa per a especificar que algú o alguna cosa està molt arrugat.
Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:
Anava vestida amb una vella camisa que havia sigut blanca, plena de rodanxes, i calçava soquets; tenia la cara llargueta, envellida, amb més plecs que una pansa i del color de la terra de fer gerres; ulls de puceta terrera, boca xica i les dents com pinyols de dàtil, ocres.