Aquest modisme comparatiu s’usa per a expressar la idea que una persona és molt valuosa per la seua manera de ser, per la seua manera de comportar-se i d’actuar en les diferents coses de la vida, pels seus coneixements, per les coses que és capaç de fer, etc.
Molts valencians coneixem les estrofes següents de la cançoneta popular que transcric a continuació:
Jo me la menjaria
com si fóra una coca.
Ai!, quin gust en la boca
tindria jo.
És més dolça que el sucre,
val més plata que pesa.
Senyor vicari, a pressa
done-mos la bendició.
És una xica, molt rebonica,
Jo l’acaricie i ella no vol.
No he adaptat tot el text a la llengua normativa per tal de ser fidel a la lletra popular tal com l’he sentida cantar sempre.
Aquest modisme comparatiu s’empra sempre precedit del verb valdre.