1) Amb el verb estar, “estar més perdut que un roder en terra plana”: no poder fer res per a eixir-se’n d’una situació problemàtica, complicada, compromesa, angoixosa. No tindre escapatòria.
2) Amb el verb ser, “ser més perdut que un roder en terra plana”: ser un perdulari, un bala perduda, un desvergonyit, un calavera, un cràpula, una persona de vida dissoluta. I també, una mala persona.
Joan Ll. Sanxis i Forriols arreplega aquest modisme comparatiu en el seu llibre Saviesa popular i hi dóna l’explicació següent:
El refugi habitual dels roders ha estat la muntanya, perquè hi és més fàcil escapolir-se. En terra plana és més difícil defugir l’acció dels perseguidors.