Perdut, tant en sentit real com en sentit figurat.
En Cor al nu, de Miquel Adlert, podem llegir:
Però després m’aterrí quan, en parlar el defensor que m’havia correspost per torn –un xicot molt trempat–, aquells senyors continuaren amb la mateixa actitud somnolent que feia esperar que, d’un moment a altre, es produís la inevitable becadeta; i aleshores em desconcertí de moment no sabent què pensar i em vaig veure més perdut que un garrofí en alta mar, […]
NOTA: El DNV arreplega només la variant més perdut que un garrofí en la mar.