Sense gens de diners. Sense recursos econòmics. Completament arruïnat.
Gonçal Castelló, en la novel·la La clau d’un temps: dietari de joventut, escriu:
Encara vaig els matins al port amb Ricard, estic més pelat que una rata, tinc els diners justos per pagar-me el tramvia.
En la novel·la La mirada de Rebeca, de Vicent Pallarés, trobem:
I encara hi havia un altre detall: com que els diners s’havien quedat a la tenda, anava més pelat que una rata.