1) En sentit real: completament pelat.
2) En sentit figurat: sense gens de diners, sense recursos econòmics, completament arruïnat.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Tragapinyols va rodar per terra fent de regló, aplanant tot alteró, i deixant allò més llis que lo palmell de la mà i més ras i pelat que un cul de mona.
L’escriptor cullerà Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:
De Marsella estant, s’embarcaren cap a les Amèriques, d’on tornaren set o vuit mesos després més pelats de diners que el cul d’una mona, però almenys feren bona la dita: “No és boig del tot el qui a casa torna”.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer i el DNV.