S’usa per a dir que algú té molta paciència o que en un afer determinat cal tindre molta paciència.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, podem llegir:
Ella ha patit, però l’home, pobre, ell sabrà les que haurà passat! Té més paciència que un sant!…
En la novel·la Els somriures de la pena, de Manel Alonso i Català, trobem:
Manet, amb més paciència que un sant, intentava reconduir la situació sense èxit.
S’usa amb el verb tindre.
NOTA 1: Quan Rafa Gomar escriu “[…] ell sabrà les que haurà passat!” fa ús del futur de probabilitat. En valencià no es considera correcte expressar la probabilitat amb el temps futur perquè es considera un calc del castellà alié a la nostra llengua tradicional. Cal recórrer a la construcció deure + infinitiu.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.