S’usa per a dir que algú té molta paciència o que en un afer determinat cal tindre molta paciència.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, podem llegir:
–Calleu d’una punyetera volta! Amb vosaltres em toca tindre més paciència que el sermó de la galtada! –entrava la dona sense miraments–.
Sermó de la galtada era la denominació popular que en terres valencianes es donava al Sermó de les Set Paraules, perquè el predicador, quan explicava la galtada que Jesús va pegar al sodat Malcus, ho escenificava pegant-se una galtada ell mateix i els fidels l’imitaven i cadascú es pegava una galtada. Aquest sermó era el preludi del Desclavament o Davallament.
El modisme comparatiu fa referència a la paciència que s’ha de tindre per a escoltar el sermó citat, a causa de la seua llargària.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs però, en lloc d’escriure “que el sermó de la galtada”, escriu “que el sermó la galtà”, grafia que reflectix la pronúncia popular amb caiguda de les dd intervocàliques. En canvi, en la seua novel·la Laru i Tan, publicada posteriorment, escriu correctament “que el sermó de la galtada”.