En sentit figurat, sense gens de diners.
Aquest modisme comparatiu de superioritat es diu a la Safor.
Una xarpa és un baldric i, també, un cabestrell. Però també és un sobrenom bastant usual en diversos pobles valencians. He localitzat el sobrenom Xarpa en les poblacions següents: Algemesí, Bell-lloc, Carlet, la Font d’en Carròs, les Useres, Gandia, Guadassuar i Silla. En el treball Sobre els molnoms de la Font d’en Carròs, de Ramon Millet Pons, que podem trobar en internet, hi ha el sobrenom Xarpa que l’autor ens indica que correspon a la motivació “curt d’enteniment”.
Joaquim Martí Mestre, en el seu Diccionari històric del Valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), en l’entreda xarpeta, diu:
‘home de mala vida, pinxo’. “–Y qui és eixa mala cabra? / –Qui vols que siga? Un chiulet, un charpeta en ulls de rata (…). / Cafall! Eixe és Malaparte (…) / Que truchiman!, que mal home!, / que infame!, que traidoret!” (Roquet y Goriet, 2). Acc. NR. Derivat de xarpa. Usat com a terme despectiu aplicat a l’odiat Napoleó. Es documenta també com a sobrenom d’un dels malfactors que intervenen en le Junta secreta de Carles Leon. – hòmens de xarpa.
Manel Arcos, en el seu llibre La senda dels lladres. Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), ens parla d’un roder de malnom Xarpeta:
A la càrcer de Pego també havia estat tancat Fèlix Moreno, Xarpeta, fins que, al començament de juliol de 1838, era conduït en trànsit de justícia cap al dipòsit de rematats de València.
Vaig preguntar en la llista Migjorn si algú coneixia l’origen d’aquest modisme comparatiu. El collistaire Vicent Sendra Ivars va tindra l’amabilitat de respondre i d’explicar-ho en un missatge que va enviar a la llista divendres 31 d’agost del 2012. El copie tot seguit.
Xarpa és el malnom d’un empresari de Gandia, que fou pioner en materials de construcció. Montà una empresa de fabricació de bigues de formigó (Viguetas Moreno), abans ubicada en la carretera del Grau, a Corea, i ara a l’entrada de Benirredrà. Tots els obrers de la comarca anaven pels materials a la seua fàbrica i, en aprofitar el primer gran moment de la construcció, féu fortuna. Entre 1960 i 1970 féu fallida i, com que estava molt alt, el bac fou molt gran. Es quedà net com una patena. Després aconseguí recuperar-se, però. Com hi ha gent més fina que un pensament, quedà la frase “quedar-se (o estar) més net que Xarpa”. Ja sabem que l’enveja del pobre envers el ric fa que se n’alegren de les males vicissituds d’aquest.