Molt negre.
En Narracions i retrats, de Joan Santamaria i Monné, podem llegir:
Havia après a lliscar com un tòtil, a callar a temps, a no fer mai nosa, a deixar passar tothom primer, a esperar com una cadira arraulit en un racó, amb una cara de pasqües que contrastava amb l’estat de la meva ànima més negra que un pecat.