Molt negre.
En el poema La barca nova, de Teodor Llorente, podem llegir:
Son front avermellaven lo sol i l’aire lliure;
sa boca, gran, estava disposta sempre a riure;
el cabell, llustrós i aspre, més negre que la nit,
sobre el tos cargolava’s en dos trenes partit.
Els fragments següents són de la novel·la El collidor d’ànimes, de Vicent Ortega:
[…] el bestiar aixeca un xivarri que augmenta de volum quan una ombra més negra que la nit salta com un llop des de la paret que separa la casa de l’Aspre de la del costat, […]
–Fixa’t! –i mentre prem del muscle el Jeroni amb una mà de ferro, assenyala amb el dit cap endavant, on una ombra encara s’arriba a veure creuant la poca llum del cantó, una ombra que corre arrossegant els braços quasi per terra, una ombra més negra que la nit i que s’ha deturat a l’altura de la segona casa després de passar el creuer… La casa de Jeroni Ortells.
NOTA 1: El fragment del poema La barca nova, de Teodor Llorente, l’he pres de Poesia valenciana completa (a cura de Lluís Guarner). En la versió original trobem ‘aygua’ (aigua), ‘sobre·l tos’ (sobre el tos) i la conjunció i apareix grafiada ‘y’.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu també el va emprar Constantí Llombart.