S’empra per a dir que algú té molta memòria.
Hi ha la consideració romàntica que la que tísi, és a dir, la tuberculosi pulmonar, potencia les facultats mentals com ara la memòria i la creativitat. Grans poetes, com ara Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Miquel Martí Pol, Miguel Henández, Gustavo-Adolfo Bécquer o John Keats varen ser tísics. També varen patir la malaltia el novel·lista i assagista George Orwell (nom de ploma d’Eric Arthur Blair), el filòsof Albert Camus i el pintor Antoni Tàpies. I també la varen patir grans músics, com ara Frédéric Chopin, Giovanni Battista Pergolesi, Juan Crisóstomo Arriaga, Joseph Haydn, Carl Maria von Weber o Ígor Stravinski.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, podem llegir:
Assenyat, refranyer i amb més memòria que un tísic. No se li coneixia de mai una mala cara ni una paraula més forta que l’altra.
En la novel·la L’hereu, d’Àlan Greus, llegim:
[…] i el bon home parlant i parlant dels seus anys a París, que sembla que tinga més memòria que els tísics, que sembla mentida la seua malaltia, i hores i hores de casset, i hores i hores de records ben vius… Després, el meu treball mestre, la creació dels quaderns.
També és d’ús habitual en valencià l’expressió memòria de tísic. Els fragments següents pertanyen a Escacs de mort, d’Eduard Mira:
Tinc memòria de tísic i cosa que veig, cosa que no se’m despinta.
“Inútil!”, era ja a punt d’exclamar, quan la meua memòria de tísic amb bons ulls recordà haver vist uns llibrets en la prestatgeria d’Alonso.
Aquest modisme comparatiu s’usa amb el verb tindre.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència i el DNV.