S’empra per a dir que algú o alguna cosa fa molt de mal.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
El cas és que, després d’haver fet més mal que una tronada, el Murciano, que li déiem, va canviar a temps de jaqueta, que ja saps tu que hi ha gent que té gràcia per a surar sempre, i en acabar-se la guerra el col·locaren en l’ajuntament, per si encara no havia fet prou de mal.
En El cel a trossos: gent de Benborser, de Salvador Company, llegim:
El que sí que s’ha de reconéixer és que, en fugir la xicona, el rector no va durar en lo poble més de sis dies, però en tingué prou per a fer més mal que una tronada en sec: els olives van detindre Vicent el Xurro, acusat de roig, i lo seu fill Albert, que era llarg de cames i curt d’esquena, fuig faena, com ell, l’expulsaren del seminari de Montcada.
S’usa amb el verb fer.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i Joaquim Martí Mestre en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric.