S’empra per a dir que algú té molt mal geni, molt mal caràcter.
Fa referència al personatge de l’alcoià Betlem de Tirisiti anomenat l’agüelo, que té molt mal geni i sempre protesta de tot.
Aquet modisme comparatiu s’usa amb el verb tindre. És un localisme d’Alcoi.
NOTA 1: Agüelo és el nom que donem tots els valencians al pare de la nostra mare i al pare del nostre pare. És també la paraula que emprem per a expressar que una persona és d’edat molt avançada. Aquest darrer significat és el que té en aquest modisme comparatiu.
D’ençà que el rei Jaume I va fundar el Regne de València en el segle xiii, després de conquerir-lo als moros, fins a l’actualitat, els aragonesos no han deixat de migrar a terres valencianes. És, doncs, lògic que en valencià hi hagen paraules d’origen aragonés, com és el cas del vocable agüelo que és el que emprem els valencians des de temps immemorials per als conceptes definits. El professor Emili Casanova, de la Universitat de València, en el seu treball Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano, ens diu que la paraula aragonesa agüelo s’usa en valencià des d’abans del segle xvi.
Aquest treball podeu trobar-lo facilment en internet en l’enllaç següent: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/11/11casanova.pdf
El mot agüelo no l’arreplega el DVN d’AVL i, per tant, no és normatiu. El DCVB sí que té l’entrada agüelo i, al final, diu; «Etim.: pres del cast. abuelo. És paraula indmissible en bon català o valencià.» Com veiem, no diu que siga un aragonesisme i, a més, diu que és «inacceptable», cosa que, inexplicablement, no diu, en l’entrada del castellanisme tinglado, intriduït en els parlars de Catalunya en temps relativament recents.
NOTA 2: Alguns tenen fòbia als vocables acabats en o àtona i els eviten siga com siga, però, afortunadament, les reflexions molt encertades de Joan Coromines sobre eixos mots, que podem llegir en Lleures i converses d’un filòleg, ens permeten escriure tranquil·lament la paraula que ens ocupa i també bonico, pillo, nano, guilopo, abadejo, cascavellico, llomello, motroco, trasto, així com també bolero, borratxo, cagaferro, carro, cerro, cigarro, clero, cuiro, curandero, duro, embero, enterro, erro, esguerro, fardatxo, ferro, filferro, gaiato, gerro, guisopo, lloro, mero, mico, minxo, modo, moro, neutrino, pandero, quadro, suro, tallaferro, testaferro, torero, verro, viudo i moltes més sense cap trauma. I, a més, ens podem permetre llegir el popular poema anònim Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico sense patir un atac de feridura.
NOTA 3: Podeu trobar molta informació sobre el Betlem de Tirisiti en internet com, per exemple, en l’enllaç següent de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tirisiti
NOTA 4: Done les gràcies a Josep Tormo Colomina per la seua ajuda.