S’usa per a expressar que algú parla molt bé, té molta facilitat de paraula.
En la novel·la El mar, de Blai Bonet, podem llegir:
Manuel Ceva abans tenia més llengua que un procurador, semblava que sabia més que Lepe. Sempre era a la Columbòfila. Era de la Directiva. No se’n movia mai. Semblava que no li bastava el camp per a córrer.
S’usa sempre precedit del verb tindre.