més lleig que un deute

Molt lleig.

En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:

Això ni hia hui nengú qu’heu fasa, y per això entonces una majujòta més lleja qu’un deute y més espesa que no’m fasen dir, estava nomená per tota la governació, […].

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada lleig, diu:

Esser lleig com una mala cosa, o com un drac, o com un mal esperit, o com un dimoni, o com un pecat, o com una nit de trons, o més lleig que un deute, o que una baralla de moixos, o que la quaresma: esser molt lleig.