Extremadament lleig.
El puto del Socors que trobem en aquesta comparança fa referència a la figura que representava un dimoni que es podia veure als peus de la imatge de la Mare de Déu del Socors que hi havia en l’ermita d’eixa advocació en el Raval Roig d’Alacant, ermita que va ser enderrocada l’any 1973 per a construir un garatge en el seu solar. La marededeu tenia en la part inferior dues figures de petites dimensions, una, a la dreta de l’observador, era un xiquet vestit de marineret que representava els treballadors de la mar, ja que el Raval Roig ha sigut sempre un barri de pescadors, i l’altra figura, a la dreta, era un dimoni, negre i molt lleig, que representava els perills de la mar que poden atacar els pescadors amb traïdoria, perjudicant-los seriosament i, fins i tot, fent-los perdre la vida. La imatge de la Mare de Déu del Socors tenia en la mà dreta una fletxa de dimensions considerables amb la qual apuntava cap al dimoni i amb la mà esquerra sostenia el seu fill, el Jesuset. A aquesta imatge s’emparaven els familiars dels pescadors i li pregaven que els protegira dels perills de la mar.
Aquest modisme comparatiu és un localisme del barri del Raval Roig d’Alacant.
NOTA 1: La paraula puto significa: «individu indesitjable, malvat, astut, hipòcrita, que té intencions perverses i fa el mal subreptíciament.»
La segona accepció de l’entrada puto del DNV és:
adj. i m. [col·loq.] Que és (una persona) roín, astuta o poc de fiar.
La segona accepció de l’entrada puto del DCVB és:
Astut, hipòcrita, ple de malvolença dissimulada (val.). Rient-se com un puto a barra cacha, Ensisam 241.
L’exemple que cita el DCVB el trobem en la pàgina 241 del llibre Ensisám de totes herbes de Joaquim Martí i Gadea i diu així:
[…] li respongué este, rientse com un puto á barra cacha y ampomanto tot pa despues contaro á atres y fisgarse prou del ahuelo.
Es pot trobar informació sobre aquesta paraula, així com diversos exemples literaris que la contenen, en l’entrada puto del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre.
El DIEC no arreplega la paraula puto.
NOTA 2: La pronúncia tradicional valenciana de la paraula socors és ‘socós’, amb la r muda. Ho vaig explicar el l’article titulat «Devers, diners, socors, dimarts i llavors» que es pot trobar el els enllaços següents:
http://www.migjorn.cat/historic/20120426.993.html
NOTA 3: En internet pot trobar-se fàcilment documentació sobre la desapareguda ermita de la Mare de Déu del Socors del Raval Roig d’Alacant com, per exemple, en l’enllaç següent:
http://www.alicantevivo.org/2017/09/la-ermita-del-socorro-del-raval-roig.htm
NOTA 4: Done les gràcies a Vicent Ivars i Tur per la seua ajuda.