Molt llarg, inacabable, referit a temps, a duració.
El pa ha sigut l’aliment bàsic de la societat agrícola tradicional en què els valencians hem viscut des del neolític fins a mitjan segle XX. A hores d’ara ja no és ben bé igual.
Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:
Pense treballar com una negra i espere que les classes no se’m facen més llargues que un dia sense pa.
En la novel·la Vespres de foc, de Vicent Sanchis, podem llegir:
Com sovint em passa, el magí se me’n va anar a recordar una dita que s’aplica a circumstàncies feixugues, de patiments i fam, en què hom diu: açò és més llarg que un dia sense pa.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada pa, trobem:
Esser més llarg que un dia sense pa: esser molt llarg.
Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió ser més llarg que un dia sense pa que definix de la manera següent:
Durar molt. Ex.: Estic cansada d’esta faena; és més llarga que un dia sense pa; ja voldria haver acabat. SIN.: ser com el conte de l’enfadós.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, Pere Ortís en La parla de l’Urgell, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.