Molt lladre.
Joaquim Martí Mestre, en el seu Diccionari històric del Valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), en l’entreda soneja, diu:
–Si yo t’agarre, soneja…” (Campos, 1890:28). Mot NR. Deonomàstic, per antonomàsia. Procedent del sobrenom Soneja amb el qual era conegut un famós lladre natural d’aquella població de l’Alt Palància. Va originar la dita Ser més lladre que Soneja (Tipos d’auca, 271). Cf. “ni Soneja fon més lladre” (Martí, 1997:678). També intensificat amb el prefix re-: “Un siñorito…, y li dóna / algo… Che… che… resoneja…” (Campos, 1896:13).