Aplicat a un ésser humà: que no té gens de sensibilitat.
Rodolf Sirera, en l’obra teatral Tres farses populars sobre l’astúcia, escriu:
No sé de què t’espantes. ¿Que el cos no té les seues apetències, i l’esperit les seues necessitats? Si el meu marit és més insensible que una branca d’olivera, i té menys suc que una llàntia d’església, ¿què vols que hi faça, jo, que estic morint-me de set, com els mussols dels campanars?