Molt inflat.
En el relat El primé día de Nadal, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, podem llegir:
En la pancha més inflá qu’el globo de Milá, vach aná a caure al Café de Garrilla, vach demaná mich cafetét, y la esprá me la vach pasá chuán a la lotería.
NOTA 1: El globus de nom “El Milagro”, més conegut com “el globo de Milà”, pertanyia a una companyia aerostàtica de la qual era propietari el cofrentí Antonio Martínez Lattur “Milà” (1862-1889), que es dedicava a enlairar el dit globus des de diversos llocs, especialment des de places de bous, espectacle que a darreries del segle XIX tenia molts seguidors. Malauradament, en un d’eixos enlairaments, a la ciutat de Vitòria, va patir un accident que li va ocasionar la mort.
Antonio Martínez Lattur emprava en els seus espectacles el nom de “Milà” en honor al gimnasta català Joan Milà, amb qui havia treballat i que era per a ell com un segon pare.
A Alcoi, a darreries del segle XIX i primeries del XX, es cantava una cançoneta, amb les dues primeres estrofes en castellà i la resta en valencià (en valencià d’Alcoi, és clar) que transcrit tot seguit:
Cuando Milá
de Valencia de marchó,
se’n va puja(r)
en levita i pantaló.
I tot seguit, canviant la melodia, la cançoneta continuava així:
Jo coneixia Milà
quan era xicorrotet,
se’n va puja(r) a l’estació
com si fóra un perotet.
Pujar s’ha de pronunciar ‘pujà’ –sense dir la r final, tal com es feia en el parlar tradicional d’Alcoi–, perquè si no es pronuncia d’eixa manera, la frase se’n va puja(r) a l’estació, que té set sil·labes, en tindria huit i no quadraria amb la música.
La primera part de la cançoneta és una adaptació que varen fer els alcoians del vals del mestre Estanislao Máñez titulat El intrépido Milá, peça composta després de morir Antonio Martínez Lattur. La versió original diu així:
Cuando Milá
de Valencia de marchó,
con gran pesar
de todos se despidió.
Actualment, a Alcoi, el “globo de Milà” és present en el tradicional Betlem de Tirisiti: un titella s’enlaira en un globus i, després, cau a terra.
NOTA 2: Respecte a la paraula perotet, vegeu l’entrada perot del llibre El valencià de sempre.