S’usa per a expressar que algú, habitualment, fa faena durant moltes hores.
En la novel·la Si ha nevat, de Paco Esteve, podem llegir:
L’any que vaig passar a Bilbao va ser un dels més horribles de ma vida. La feina, per començar, era una explotació en tota regla. Feia més hores que un rellotge, de nit, en un despatx mal ventilat que donava a un celobert pudent.
En Coses de la lluna, de Mercé Viana, llegim:
S’hauria de deixar la pell fent més hores que un rellotge per tal de pagar a aquests vampirs del banc.
En la novel·la La trampa del desig, d’Urbà Lozano Rovira, trobem:
Fent més hores que un rellotge aconseguia un sou ben discret, però amb això i amb el que guanyava Aurora no els havia de faltar res.
Dimecres 14 d’abril del 2010, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemple el fragment següent que correspon al llibre Tinc més dubtes, de Rudolf Ortega:
Altra vegada un adjectiu li manlleva el lloc a un adverbi, en aquest cas més per una traducció maldestra de l’anglès que no pas per altres influències més properes. Els angloparlants empren la fórmula to work hard per dir que treballen molt, amb intensitat, amb perseverança, sense parar, deixant-s’hi la pell, fent més hores que un rellotge, i en tots aquests casos nosaltres ens servim de fórmules construïdes amb complements verbals, que poden ser adverbis, sintagmes preposicionals o bé frases encapçalades per un gerundi. En cap cas no hi podrem posar l’adjectiu dur, traducció de hard, tal com en els casos anteriors no permetíem que adjectius solts fessin d’adverbis. I potser la millor solució és treballar de valent.
S’usa sempre precedit del verb fer.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.