S’usa per a expressar la idea que la cara d’una persona s’ha quedat pàl·lida, que té la color trencada.
En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, podem llegir:
I el tragueren del pou, més groc que una ceba.
–Què t’ha passat?
–Em tocava una mà peluda! –cridà tot suat Passaponts.
Esclafamuntanyes féu una rialleta.