S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena. Si contractes a eixe xicot, t’arrepentiràs: és més gos que un pont.
Es considera que els ponts són malfaeners perquè sempre estan gitats, és a dir, en posició horitzontal i, a més, no es mouen mai del seu lloc.
Josep Lozano, en el conte Històries marginals, escriu:
Només em calia això: donar de menjar a un gavarro com ell. Més gos que un pont que era!
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
Perquè Romaní era més gos que un pont, que no va guanyar un premi al més gos perquè va arribar tard.
En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, podem llegir:
[…] i un dia, el personatge del succeït, més gos que un pont, més malfaener que un trill, va arribar a casa abofegat i acalorat, i no perquè fera basca d’estiu, […]
Enric Valor, en la rondalla Escafamuntanyes, escriu:
L’únic que no li semblava malament era el nom que Bartomeu s’havia reservat, puix que era més gos que un pont.
En el glossari que hi ha al final del volum 5é de Rondalles valencianes (Edicions del Bullent) trobem: «ser més gos que un pont. Ser molt malfeiner.»
NOTA 1: M’informa Josep Lozano, en un missatge privat de data 19 d’octubre del 2017, que la paraula gavarro, amb el significat de ‘dropo, gandul, malfaener, pereós’, era d’ús habitual a Alginet encara que, com tantes altres paraules, actualment ha caigut en desús. Em diu que creu que podria tractar-se d’una metàtesi de vagarro.
NOTA 2: La paraula vagarro trobe bastant lògic que siga un augmentatiu de l’adjectiu i substantiu vago amb el sufix postnominal –arro. De vago hem fet vagarro de la mateixa manera que de peu hem fet peuarro. Joan Coromines no dóna aquesta solució tan senzilla –DECat, I, 10b55 i notes 5 i 6– probablement perquè com que vago és una paraula castellana troba inconcebible que l’hàgem emprada com si fóra una paraula nostra i n’hàgem creat un augmentatiu fent ús d’un sufix tan nostre com –arro.
NOTA 3: En aquest modisme comparatiu, la paraula gos és un adjectiu, no un nom, significa ‘persona peresosa, que fuig de la faena, que no li agrada la faena, que li agrada estar sense fer res’ i equival a paraules com ara: dropo, dròpol, esgarramantes, esquenadret, faenafuig, gallof, gallòfol, gandul, malfaener, malfatà.
NOTA 4: El modisme comparatiu més gos que un pont l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.