S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena.
NOTA 1: El Negre Lloma va ser un personatge molt popular en l’Alacant anterior a la Guerra Civil; un vagabund corpulent, de raça negra. Havia sigut ajudant de cuina en un petrolier estatunidenc anomenat Tiflis que es va incendiar l’any 1914 en les proximitats del port d’Alacant. No va tornar mai als Estats Units, es va quedar a viure en la ciutat d’Alacant. No treballava, no feia res, ni tan sols demanava almoina. Si li’n donaven, l’acceptava, però no en demanava. Anava sempre molt brut, vestit amb la roba que la gent li donava. El seu nom era John Moore, però a Alacant l’anomenaven el Negre Lloma. Va morir en novembre de l’any 1936. La paraula lloma és l’adaptació al valencià dels sons que percibia un alacantí de començaments del segle xx quan sentia pronunciar en anglés americà el nom d’aquest home: John Moore.
NOTA 2: En aquest modisme comparatiu, la paraula gos és un adjectiu, no un nom, significa ‘persona peresosa, que fuig de la faena, que no li agrada la faena, que li agrada estar sense fer res’ i equival a paraules com ara: dropo, dròpol, esgarramantes, esquenadret, faenafuig, gallof, gallòfol, gandul, malfaener, malfatà.