Molt fred, molt gelat.
En el llibre A peu pel Comtat i la Marina, de Josep Maria Espinàs, llegim:
L’etapa d’avui té més quilòmetres, i comença havent de superar el port de Confrides. Ha plogut una mica, aquesta nit, i l’aire és fresc, en aquesta hora. “Ser més gelat que Aitana” és una dita del país, i en aquesta serra hi havia pous de neu. La temperatura fa que les rampes que porten al port no siguin tan feixugues. Confrides ha desaparegut ben aviat, a la nostra esquena, perquè el camí es va ficant entre les parets cada vegada més juntes de l’Aitana i la Serrella.
NOTA 1: Manuel Sanchis Guarner, en el segon volum d’Els valencians parlen els uns dels altres, dedicat al sector meridional, en el capítol III titulat Mariola-Benicadell-Aitana, en l’apartat III, 122 –que podem trobar en la pàgina 113–, escriu «Ser més gelat que Aitana. a Callosa d’En Sarrià, ap. Salvà, II, 120»
NOTA 2: La novel·la Si ha nevat, de Paco Esteve, parla del negoci de la neu en la Serra Aitana, però no recull aquest modisme comparatiu.
NOTA 3: Els valencians usem l’adjectiu gelat per a expressar que una cosa no és calenta. Gelat no significa necessàriament congelat. En els parlars valencians significa, normalment, fred i, a voltes, simplement, a temperatura ambient.